Harlem Nocturne

divendres, 3 de juny del 2016

La donna in grigio: un tast de "La dona/La mujer de gris" en italià





Avui sóc feliç de poder-vos explicar una cosa preciosa. Laura Mongiardo, traductora italiana estudiosa i especialista en la literatura catalana i castellana, és una de les fans que té la meva novel·la "La dona/la mujer de gris". Li ha agradat tant que, amb molt bona voluntat, l'ha traduït (no sé si tota, però una bona part). La seva idea és poder col·locar-la en el mercat editorial italià. No cal dir que això és dificilíssim en els temps que corren, però Laura no deixa d'intentar-ho perquè creu que la novel·la s'ha de potenciar i donar a conèixer. Com us podeu imaginar, no tinc paraules per agrair tant d'esforç.
És clar que els activistes literaris som capaços de lluitar com ningú pels textos que creiem que s'han de compartir. 
De moment, per obrir boca i animar els possibles editors, ha demanat a Matteo Di Giulio (escriptor, assagista i traductor) que publiqui l'inici de la versió italiana en la seva reconeguda Revista digital Cuéntame.

Aquí us deixo l'enllaç perquè us ho pugueu mirar. 
La donna in grigio!!! Queda tan bé! Que boniques són, no em canso de dir-ho, les nostres llengües romàniques!

Ara ja tenim la novel·la en català, en castellà i en braille. Pròxima parada Itàlia?

A creuar els dits, negrots! I a tu, Laura, el meu etern agraïment.




5 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Felicitats Anna. Quin camí tan esplendorós!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies, Jordi. Això de la traducció a l'italià de moment només és un somni, un projecte. Però si sortís... buf! em faria tanta il·lusió!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Toco ferro, Potato. I crec fermament que ho aconseguiràs: La dona de gris es publicarà en italià. Alguna cosa a dins me’n fa estar segura.

Anònim ha dit...

Felicitats, Anna! Com la Shaudin, ho veig perfectament viable. Cap a la Dona de gris babèlica!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estimades meves, Shaudin i Maria,
Que maques que sou. Evidentment, impossible no és, però fàcil tampoc. Més aviat al contrari, per totes les experiències, d'altres autors i d'altres novel·les, que conec. Amb tot, lluitarem al màxim. I la il·lusió no penso perdre-la, això és clar.
Petonets a totes dues, i gràcies per la confiança.