Harlem Nocturne

divendres, 25 d’octubre del 2013

Coll avall, de X. Díaz & M. Martínez






Ja he acabat Coll avall, novel·la a quatre mans escrita per X. Díaz & M. Martínez. Una breu ficció de rigorosa actualitat que critica obertament l’actuació dels bancs en el tema dels desnonaments i de les terribles preferents. Els dos autors s’ho prenen tant a pit que, en lloc de confegir una novel·la, més aviat han donat vida a un sainet. Un sainet delirant on el personatge principal es converteix en un boig desfermat, que acaba tan malament com és possible perquè no dóna peu amb bola i tot ho fa al revés.

Malgrat que la situació de crisi pot fer perdre el seny a qualsevol, crec que els dos autors s’han passat. No cal ser tan hiperbòlic ni tan incontrolat per reflectir el tema en qüestió. De fet, el tenim tots tan present que amb molt menys l’hauríem comprès perfectament. La indignació real i la literatura de ficció han de seguir cadascuna el camí que els és propi. Crec que Díaz i Martínez s’han d’asserenar una mica quan s’enfrontin a la seva pròxima novel·la. Ara, això sí, estic segura que, mentre escrivien, s’ho van passar la mar de bé.

Per cert que, per tercer cop, em sembla que m’he tornat a convertir en personatge d’un llibre, després d’aparèixer a Torn de nit, d’Agustí Vehí, i a El país dels crepuscles, de Sebastià Bennasar. O, si no, mireu aquest fragment (pàg. 112) ambientat davant de la Llibreria Negra y Criminal:

Senten un paio grandot amb barba i una dona amb ulleres i cabell curt parlar d’un assassinat, tot just a un parell de metres. El Piti somriu quan s’adona que parlen d’un llibre.

Endevineu qui són aquest paio grandot i la dona d’ulleres i cabell curt?

Apa, a resoldre l’enigma. I fins ben aviat, negrots.      




4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja ! i t'estranya sortir en una novel·la? Jo et faria sortir a totes! Ho fas tot amb tanta dedicació...
Bona nit Anna!
Tura

Unknown ha dit...

Estic totalment d'acord, Anna Maria. M'han sobtat, en particular, dues coses però que són indestriables l'una de l'altre: l'actitud i comportament del protagonista i el llenguatge barroer emprat d'una manera recurrent. És clar que aquest darrer no es pot justificar si el personatge no és un boig.

També haig de dir que han aconseguit fer-me còmplice del protagonista i de tot el que li toca viure.

Quan vaig descobrir el paio grandot (tot i que no el conec) i la dona amb ulleres, vaig saber de seguida que es tractava d'una negrota a qui li agraden els gats. :)

Lluís Bosch ha dit...

No t'ho hauria d'explicar perquè podria dur malastruga. Però al text que estic escrivint hi apareix una senyora misteriosa -remotament relacionada amb la bruixeria pirenenca- que em recorda vagament a tu. Si algun dia aquesta novel·la en dansa es publica, ja en parlarem.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hahahaha. No m'ho puc creure. Un personatge així m'encantaria! i això que no has llegit l'article que he escrit sobre una bruixa real que va a passar a la ficció i que aviat publicarà la Revista de Catalunya.
Que diver!